La ciutat d’Ontinyent acaba de tenir una pèrdua pel que respecta al patrimoni campaner. Quan no fa ni dos anys, pel setembre de l’any 2009, què pensàvem que ja teníem acabada la restauració del Campanar de la Vil·la, la nostra torre més emblemàtica, durant el voltejos corresponents al trasllat de la imatge de la patrona d’Ontinyent, la Puríssima Concepció, del 30 d’abril de 2011, es va partir una de les campanes grosses: la campana dedicada a Santa Àgueda, o coneguda popularment com la Combregars. Va ser durant el glòria d’entrada de la imatge al temple per ser situada a l’Altar Major de l’església de l’Assumpció de Santa Maria. Els campaners no s’adonaren d’eixe fet immediatament, ja que el vol de les altres campanes ho amagaven, però al acabar els voltejos i escoltar els quarts s’adonaren que la campana tenia un so diferent, com a llanda; i allí estava, un clavill d’uns 30 cm que certificava el badat de la campana.
Per sorpresa, eixe clavill no aparegué a cap de les parts de la campana on colpeja el batall al voltejar, i tampoc on colpeja el martell que s’encarrega de fer els tocs programats, sinó aparegué a un dels laterals, just al mig entre les zones on colpejava el martell i la cara de dins del campanar on colpejava el batall. Això no sol ser comú, ja que les dos campanes del Campanar de la Vil·la que es van badar prèviament, la Puríssima datada del 1941 i badada en el 2000, i la Petra datada de 1881 i badada en 1994 i en 2008, sengles badats foren on colpejava el batall al voltejar. Podem dir que aquest badat té altra peculiaritat, ja que els anteriors varen començar en una fina línia al bronze, que no afectava quasi al soroll de la campana i esta acabava de trencar-se quan arribà el clavill a la base de la mateixa, la qual cosa fa que la campana perda la continuïtat del bronze i s’escolte un so com a llanda. Però el badat de la campana dels Combregars ha segut ràpid, inesperat i des d’un primer moment ha arribat a la base de la campana, podent vore al seu través llum, i fent-la inservible. El badat és, com hem dit, de més o menys uns 30 cm i es troba tant a la part interna de la campana, com a la part externa. De no haver parat els voltejos, possiblement haguera acabat caient un tros sencer del bronze.
Des de la Colla de Campaners no ens esperàvem aquest fet, encara que realment no era d’estranyar que acabara passant, ja que podem dir que els Combregars era una campana clau en l’activitat del Campanar de la Vil·la, ja que molts tocs depenien d’ella, i com sol passar, de tant d’usar-la ha acabat trencant-se. A part de participar en tots el voltejos com la resta de les campanes, els Combregars era la campana encarregada de fer el gros dels avisos a missa dels dies ordinaris (podem dir que avisava a totes les misses i actes religiosos de l’any, a excepció de Setmana Santa que ho fa la matraca), participava en tots els tocs a mort, en el toc del capvespre, voltejava tots els dies de dilluns a divendres del mes d’octubre, però també era l’encarregada de donar els quarts tots els dies de l’any. Solament aquest fet, el dels quarts, ja repercutia sobre la campana en uns 62050 colps a l’any.
Ara sols ens queda esperar l’arribada d’una substituta que òmpliga el seu buit. No és factible soldar-li el badat a la que tenim, ja que això es va fer en l’antiga Petra i sols va durar el reparament 14 anys, poc de temps per als elevats costos que té eixe procés. Així que els campaners considerem que la campana deuria ser guardada com a peça de museu, al igual que l’antiga Petra, encara que algú pense que no és equiparable el valor d’una campana de 1881 al de una de 1941; cosa errònia. Diem açò perquè creiem que la campana de Santa Àgueda pot ser un dels molts casos de falsificació de campanes que va haver després de la Guerra Civil Espanyola. Es creia que en temps de guerra es buidaren els campanars de campanes i estes s’usaven per fer material bèl·lic, però el bronze de les campanes no és bo per a eixe fi, així que es creu que les campanes foren amagades en temps de guerra, i després d’ella es borraren les inscripcions, se’n posaven de noves i es venien les campanes com a novelles. La campana dels Combregars, en principi és de 1941, com posa a les seues inscripcions, però creiem que per la seua forma i les diferències amb les altres campanes de la mateixa data pot ser anterior a eixes dates, trobant-nos davant d’una campana centenària. L’aspecte que més ens fa pensar amb això és el de les seues asses, les quals són antropomòrfiques, i estes no solien fer-se al 1941, sinó abans, essent prova d’això les campanes germanes, vingudes de la mateixa fonedora de campanes, Roses d’Atzeneta d’Albaida, però que cap d’elles té eixe tipus d’asses (antiga Puríssima, Santa Maria o campana dels Albats, i Sant Ignasi).
Ara farem un repàs al que era la campana que ens ha deixat. El seu nom és el de Santa Àgueda o Combregars. Beneïda el 30 de novembre de 1941 a la Plaça de l’Ajuntament, enguany faria el seu 70 aniversari, però com en el cas de l’antiga Puríssima, no ha arribat (esperem que si el celebren les campanes de Sant Ignasi i Santa Maria o dels Albats). El seu fonedor fou Manuel Roses Vidal, té un pes de 466kg i un diàmetre de 930mm. Com a iconografies té una creu, la marca del fonedor, l’anagrama de Jesús i una garnalda. Les inscripcions són: Santa Agueda/ Onteniente 1941/ Arciprestal Parroquia de Santa Maria.
Per acabar, dir que la campana dels Combregars és molt important, no sols per la feina que desenvolupava i que ara se la repartiran la resta de campanes de Santa Maria, sinó perquè deixa un buit important al conjunt de campanes, i això es va comprovar el diumenge 1 de maig de 2011 quan es degueren fer els tocs a mort a monja per la germana carmelita Sor Maria Virtudes i el toc a mort d’arquebisbe en honor al cardenal Agustí García Gasco, en els quals resultava estrany el salt entre la campana Santa Maria i la del Santíssim.
Fins que vinga la nova campana Combregars els tocs canviaran de so a la torre de Santa Maria, ja que s’han de realitzar amb la resta de campanes. Així els quarts i els avisos a missa ordinaris recauran sobre la campana Santa Bàrbara, el toc a mort d’home o dona passaran a fer-lo les campanes de Sant Ignasi, Santa Bàrbara i Santa Maria, i pel que respecta al capvespre, serà la Puríssima la que acompanye el Santíssim en els drangs. A més, com la campana de Santa Àgueda es va trencar el dia abans del dedicat a ella, el dia dels Combregars la campana del Santíssim va ser l’encarregada de substituir-la.
(Textos trets de la pagina de la nostra volguda Colla de campaners d´Ontinyent a la cual pertanyem)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada